22 de novembre del 2004

Passo un cap de setmana intens.
Divendres i Dissabte acabo acabant la nit, fins a altes hores, corrent sota la lluna.
La primera la tanco al Clak, amb en Cristian i la seva pandilla uruguaiana (Ximena, Adriana i Alejandro), on m'hi apunto després d'una tertúlia de vi i riotes amb en Gus al cafè Arcana. M'hi apunto com despenjat, arrossegat per una voluntat de no baixar les persianes, de no anar encara a dormir. Obro la porta del bar quan em penso que tot just serà entrar i adonar-se que no hi haurà ningú, i que podré marxar. I no. Entro i em quedo, i bec i ric, i confesso i declaro, i escolto i entenc, i em cito a fer un dinar amb en Gus aviat. El dissabte a les cinc l'Eloi marxava del Clak baixant les escales, embolicat amb una jaqueta de pana negra i la roba amb pudor de fum i malibú amb pinya regalat per la cambrera del primer pis.
La segona nit la començo a casa amb una penya mirant el futbol. Mengem pizzes quatre formatges, bevem vi Lambrusco, cocacoles i cerveses Estrella, piquem patates xips i ondulades... ah sí, també mirem el Barça-Madrid. Ens abracem, xisclem, ens desfoguem. Guanyem i marxem de festa. Baixo amb el cotxe d'en Nathan. Al carrer Sant Josep un grup de borratxos culés tallen el trànsit.
Passo pel BierBuilding, em trobo la generació del 82 del GEM que fan una festeta. Parlo amb la Montse, em topo amb la Maria Juanola. Vaig a l'Arcana. Entro a l'Atzurrat. Acabo amb en Marchalls i l'Alzin a l'As de Copes, a Granollers. Penso que tot comença amb a's. La música dance es mescla amb una noia amb un piercing als llavis que sentada mira com el seu nòvio juga al futbolín. Me la miro, em mira, somriem. Marxo.
S'acaba la nit tard. És tant tard però també tant d'hora. :)
Per sort no faig gaire mala cara.