Fa 68 anys les tropes feixistes del general Francisco Franco van ocupar Mataró i Argentona, la vall de la riera d'Argentona. La gent, espavorida, aterrada per tanta misèria i mort, va rebre com a herois les rengleres franquistes que entraven a les poblacions. Alguns fins i tot van penjar domassos blancs als balcons en senyal de pau. El mateix dia van començar les detencions i els empresonaments. Durant els següents deu anys, a Argentona van morir afusellats pels feixistes més de vint homes: pagesos, manobres...
El silenci es va cernir damunt aquells noms. Jo no oblido. Fa 68 anys els feixistes van entrar al meu poble.
No Eloi no s'ha d'oblidar, pero el mes important es explicar a la gent jove el que va passar, son ells els que no han d'oblidar.
ResponEliminaEl dia 1 de febrer de 19.55h a 20.00h es proposa apagar tots els llums. Si la resposta és massiva, l'estalvi energètic pot ser notable.
ResponEliminaNomés 5 minuts, i a veure què passa.
És mitjançant aquestes iniciatives com podem demostrar que encara tenim força i podem fer alguna cosa com a societat (local i global) per demostrar que tenim el poder, que seguim sent nosaltres els soberants del sistema, i no una societat passiva que es lamenta d´ella mateixa i és autocompassiva.
Són tan sols 5 minuts que podem i ens podem demostrar a nosaltres mateixos com a col·lectiu que encara tenim coses a dir i a fer. Un granet més doncs.
Internet té molta força i podem aconseguir grans coses.
La Terra i els que vivim gràcies a l´espoliació dels seus recursos (i els que no en poden viure) es mereix que intentem actuar junts durant 5 minuts. Individualment ens costarà molt poc, però fàcilment es poden aconseguir efectes notoris.
El Capità Enciam deia, "els petits canvis són poderosos", així que gràcies per col.laborar i passeu la notícia!! o si ho preferiu Intermón-OXFAM " pensa globament, actua localment"
No oblidis, mai ho hem de fer, molts encara hi son.
ResponElimina(T'acabo de descubrir).
D'aquella terrible època sols conec el que m'explicava el meu avi. Ell va viure amagat els dos primers anys de guerra perquè el volien matar per anar a missa, al final el van perdonar a canvi d'anar al front de l'Ebre, allí li van ploure bombes durant molts dies amagat a una trinxera, finalment es va rendir i per poc l'afusellen uns soldats marroquins, va veure que els primers companys en rendir-se eren afusellats allí mateix, es va tornar a amagar i després es va entregar a uns soldats italians. Després va estar un any presoner amb milers de soldats a un camp de concentració. Va quedar traumatitzat per a la resta de la seva vida, sempre explicava el mateix i em donava consells per si em passava a mí quelcom semblant.
ResponElimina