2 d’octubre del 2005

Canvi de règim

El sopar del Correllengua ahir al vespre no va ser un bany de masses, com es podia esperar. El divendres, mentres dinava amb un regidor de joventut, parlàvem que ara per ara, i molt especialment entre els sectors joves de la ciutat, l'associacionisme està en una situació deplorable, sense dinàmiques fortes ni entitats que es posin d'acord per confederar-se.
Les joventuts polítiques es mantenen, no sé si per qüestions de pes com ara la ferma rectitud dels aparells dels partits. Però ahir ho vaig tornar a constatar. Després vaig fer dringar de canyes amb un membre de la Recicladora Cultural, una iniciativa civil de produir audiovisuals de forma amateur des d'un centre instal·lat a les Esmandies, un casal de barri que pinta la mar de bé.
Després, i quan ja m'havia acabat una pomada amb gin xoriguer autèntic a la barra de l'Atzucac, parlo amb una noia que m'explica que per a ella els graffits no són una bretolada, sinó que són una nova manera -si es que nova- d'expressió de col·lectius que troben en els entorns on es reuneixen -un parc, una placeta, unes escales al costat d'una barana- i especialment en els murs l'espai evident i ideal per a fer-s'ho seu. Un tema a reflexionar, el de l'ús de l'espai públic com a espai privat.

CapGròs parla aquesta setmana del tema de les pintades. Crec que s'ha enfocat malament. Jo em remeto a InoCuo, un noi graffiter que ha acabat treballant per Levi's, PlayStation o Volkswagen. De vegades les cultures underground no són més que la punta de l'iceberg d'un canvi de conceptes: del casal al carrer, dels pamflets a les pintades, de les associacions als col·lectius.

5 comentaris:

Ramon Bassas ha dit...

Sobre les pintades, hi ha una reflexió a fer (espcialment pels que pensen com aquesta noia): per l'art, o per les idees més nobles, val "tot"? Emmerdar les parets, realment és necessari? El gaudi de l'espai públic, inclou les agressions a l'entorn? La llibertat és l'absència de normes o justament és el contrari?

Anònim ha dit...

Del tema de l'associacionisme juvenil crec que és un reflex de la pèrdua de valors que actualment té la nostra societat. Com que ja hem aconseguit l'estat del benestar, la gent considera que no cal lluitar més. Un exemple són els comentaris del nou Estatut: només importa si Catalunya és o no nació, i ningú parla de totes les polítiques socials que podrem fer i les que està fent l'actual govern de la Generalitat.
Del tema de les pintades, conec l'exemple de Girona on l'ajuntament habilita espais perquè els artistes pintin els seus graffitis, i cada cert temps es borren i es pinten altres graffitis. Potser el que passa a Mataró és que aquest espais estan ocupats per murals polítics. I una altra cosa són els anomenats "tuckers", les firmes de la gent a qualsevol que per mi únicament són bretolades. Són com els gossos que van pixant a les cantonades per marcar el seu territori.
Salut i República

Anònim ha dit...

A Capgròs es va voler fer una distinció entre el que embruta i el que fa art. Però tot i això estic interessat a saber què et va semblar malament del reportatge. Quico

Anònim ha dit...

Crec que com bé ha remarcat l'Eloi, certa beguda alcohòlica no el va deixar coordinar cada paraula escoltada en la conversa a l'Atzukac sobre pintades i que finalment ha acabat, com molt comentaris fets en llocs i moments no destinats a ser seriosos, sent un comentari malentès.
Però el tema acabarà matitzat, només cal espera.

La noia

eLOI ha dit...

A La Noia,

Matitzo que en moments i situacions no destinats a ser seriosos puc no entendre-ho tot -recordo la música dels Obrint pas sonant molt forta pels altaveus?.
En tot cas, els comentaris no tenen perquè ser mal entesos, sinó mal rebuts. Segur que el problema va ser meu.

En tot cas, la conversa amb la noia va ser força interessant. Les coses interessants no han de ser sempre serioses, oi?

Llàstima que quan passes amb bici i em saludes mai et paris a fer-la petar un moment!