catalanisme de butxaca
En Renaud, un amic trobat a Dinamarca amb qui vam compartir sis mesos d'estudi, visita Barcelona abans de tornar a Montreal, al Quebec canadenc. Intentem veure'ns al bar l'Estudiantil -d'on en recordo especialment unes cites d'en Jordi Carrion-. A les nou del vespre marxa amb autobús cap a Granada. Ens tornarem a veure, n'estic segur. Au revoire mon petit casteur!Després ens truquem amb el meu pare que està anant a un acte d'Esquerra Republicana al Petit Palau de la Música Catalana sota el títol "Un finançament just per la Catalunya social". Les cadires estan disputades, i m'acabo infiltrant amb un carnet fals de periodista amb el que trobo un seient al galliner. El meu pare té un seient a quarta fila, el tracten bé, em diu. La independència cada cop té més valor en temps de blocs ideològics i dogmes partidistes.
En Carod-Rovira parla de catalanisme de butxaca per millorar el nostre benestar. Brillants i contundents i pedagògics en Josep Bargalló, la Marta Cid o en Carles Solà. Innecessàries les bromes pseudocatalanistes d'en Carles Huguet o Joan Puigcercòs.
Després de l'acte, en el capvespre càlid del Born a les portes del Palau, entre elements modernistes, veig un bon grapat de joves catalanistes i progressistes del partit intentant fer-se veure, intentant arrencar un intercanvi de banalitats amb les altes esferes del partit, intentant escalar posicions. El carnet com a línia de sortida. Em decepciona, i potser parlo de més, però no suporto una certa endogàmia partidista que denoto en tot plegat.
Amb el pare ens n'anem a sopar, relaxats. És de nit a Barcelona, i xerrem una bona estona en una terrassa exquisida de la Plaça Madrid. El convido a sopar. Tornem amb tren. Tot plegat 24,30 euros. Crec en el catalanisme de butxaca. Què hi farem.
posted by eLOI @ 10:26
5 comments
