Manel-Manuel
Fa dies que ens anem enviant alguns correus. És un noi sense gaires complexes, i mescla la seva naturalesa surenya amb la seva naturalesa catalana. Les dues cares en una sola moneda.Fa tot just un parell de mesos que va treure la seva primera maqueta en solitari, un treball més que acceptable amb deu cansons -vuit originals i dues versions-. Ha estat gairebé un any sencer preparant aquest disc compacte, i l'ha estat treballant amb cura, en la lentitud de les coses ben fetes, d'una forma domèstica i artesanal, en el desassossec de la intimitat. Durant un any ha estat composant, gravant, mesclant i masteritzant la maqueta, i comptant amb el profitós ajut d'alguns bons músics com el que era bateria d'Inèdits Jonathan Argüelles o l'amic i destre guitarrista Eugeni Moreno. Encara tinc al cap el seu petit pis al barri de Rocafonda, el seu minúscul estudi, amb l'ordinador amb la pantalla panoràmica, la fregidora de cds, el teclat, les dues guitarres, els dos baixos elèctrics, les partitures i les lletres escrites en paperots escampats pel terra, un caballet girat del revés arrepenjat a la paret, una torre inestable de cd de música en una cantonada de l'habitació i un poster negre de Mr. Big.
En Manel és de Mataró, i ara que ha tret aquesta maqueta amb set temes en castellà, dos en català i un en anglès, fa servir el nom de Manuel. La maqueta, titulada "Escaparnos de éste mundo", reflexa forsa bé l'imaginari d'en Manuel; la dialèctica permanent entre estimar i no ser estimat, la lluita per trobar el teu propi espai enmig del dolor, la incomprensió o la soledat, la necessitat de construïr un món on et puguis sentir realment còmode. Passat l'estiu vam estar temptejant la possibilitat de fer algun projecte musical conjunt -temes meu arranjats per a ell i cantats per a tots dos- però per diferents motius no va prosperar. Com alguns cops ja he dit, jo continuo composant i escribint, i crec que aviat reemprendré -lluny de Mataró, això gairebé segur- les meves cansons i les meves noves idees. Hi ha tants llocs bonics on cantar...
Les composicions d'en Manel -que es diu Dopico de cognom- mesclen hard-rock melòdic, pop i fins i tot una mica de soft-rock. Una mescla senzilla, comercial, potser alguns diran que massa previsible, però en tot cas els temes ja han sonat a Cadena 100, a diverses Ràdios Locals Catalanes, i crec que mica en mica anirà a més. Perquè en Manuel camina sense més pretensió que intentar cantar històries tant senzilles que esdevenen tant universals. Ell té ofici, és un bon comunicador. I considero que un bon músic ha de saber comunicar el que canta o executa amb el seu instrument. Aquesta va ser una de les línies principals que em vaig marcar quan tocava amb Aqstics.
I per bé o per mal, només és comunicant amb honestedat i senzillesa com podem arribar als cors dels que ens escolten.
posted by eLOI @ 19:05
0 comments
